El Argonauta. La librería de la música.

Logotipo El Argonauta. La librería de la música
C/ Fernández de los Ríos, 50. 28015 Madrid (España)
info@elargonauta.com        +34 915439441
Noves tradicions
Noves tradicions.
¡Nuevo!

Noves tradicions

  • ISBN: 84455
  • Editorial: Liquen Records
  • Encuadernación: Cartoné
  • Formato: 14x13
  • Páginas: -
  • Idiomas: Valenciano
  • Tipo: DISCO
  • código del editor: LRCD018

Materias:

valoración (0 Comentarios)
Comenta y valora este libro


PVP 15,00 €
DISPONIBLE
2 EN STOCK - dato actualizado el 09/04/21 a las 20:05


Parcours: Helena Otero Correa (saxofons), Miquel Vich Vila (percussions).

"Aquesta producció reuneix per primera vegada diverses obres de tres compositors valencians —Marc Garcia Vitòria, Voro Garcia i Joan Gómez Alemany— interpretades pel grup Parcours i es basa en dues idees fonamentals: la unió de la música «tradicional» des d’un llenguatge contemporani junt a la música més «tecnològica i de nova creació» a través del so electrònic. La primera idea es veu reflectida en els dos duets del disc. En el primer d’ells, Immagine sonora di Tarab II (dedicat a Parcours), explica el seu compositor en les notes de la partitura: «El terme Tarab (en àrab «arravatament», també «estat extàtic», «embadaliment místic») va donar origen a la paraula trobador. Tarab s’emprava en al-Andalus per designar el cant. No es tracta d’una recreació sonora de temps i espais passats, presos en aquest cas de la cultura àrab. […] Es tracta de desenvolupar una gramàtica que té a la perspectiva acústica com a tema central i crear un paisatge sonor en contínua «evolució». Dit d’una altra manera, l’elaboració d’un discurs sonor a través de la deconstrució d’un altre. Sense ànim de literalitat, més aviat com una font d’inspiració que, en el resultat sonor final, pot diferir completament de l’estímul primari.»
Per altra banda i també des d’un plantejament similar, el segon duet es titula Azhan (encarregat per i dedicat a Parcours). Dividit en dues parts relacionades parteix, com l’obra anterior, d’una música «tradicional» sense voler recrear aquesta, per poder reflexionar des de la contemporaneïtat. La font d’inspiració és un viatge a Terra Santa que va realitzar el compositor entre finals del 2017 i inicis del 2018, poc després de la Tercera Intifada. Allà vaig poder apreciar la mixtura cultural de les tres religions monoteistes (islam, judaisme i cristianisme) en la seua convivència i tensió. L’obra s’inspira sobretot en el cant àrab, però també en una relectura del instrument jueu xofar, de la mateixa manera que en la sonoritat de la campana associada a les esglésies cristianes. Tot i que aquests elements sonors són un punt de partida, les noves tècniques instrumentals i la improvisació tenen un paper molt important.
Al mateix temps, les dues peces per a instrument solista i electrònica aprofundeixen sobre la idea de la tecnologia aplicada al procés musical. La primera d’elles, The P Project (dedicat a Adrien Lajoumard i escrita a l’IRCAM) du a terme una forta simbiosi del so acústic del saxofon amb el so d’origen electrònic, retro-alimentant-se mútuament. L’obra es una espècie de simulació d’un conjunt de jazz en el que els sons del saxofon recreen els rols que podrien tindre una bateria o un baix, i l’electrònica està programada per a que reaccione al que seria una «improvisació escrita per a saxofon».
En refèrencia a la segona obra solista, Microscopi 2b (dedicada a Miquel Vich), la transparència de la seua escriptura ens permet apreciar l’evolució de les cèl·lules rítmiques i els motius de manera quasi científica. A la vegada, aquestes miniatures formants són sintetitzades per l’electrònica en camps sonors que les engloben i fusionen en un gran conjunt. Totes les obres incloses (que han estat enregistrades per primera vegada en un CD per Parcours) volen crear una original integració de temps, tecnologies, cultures i llenguatges sonors, des de la visió local d’uns compositors valencians que es relacionen igualment amb allò global (unió que conforma el que recentment s’ha anomenat com a «glocal»). Així confrontar i veure quins són els punts d’unió entre dues idees a priori antagòniques, com és el cas de «tradició» i «modernitat»."
(Joan Gómez Alemany)

CONTENIDO:

1. Immagine sonora di Tarab II (2006, rev. 2020), saxofon soprano i percussió (Voro García)
2. Azhan I (2018), saxofon alt i percussió (Joan Gómez Alemany)
3. Azhan II (2018), saxofon alt i percussió (Joan Gómez Alemany)
4. The P Project (2010), saxofon baríton i electrónica (Marc García Vitoria)
5. Microscopi 2b (2008, rev. 2020), vibràfon i electrónica (Marc García Vitoria)