La primera obra didàctica per a oboé a Espanya: El mètode d'Enrique Marzo i Feo (1870)

La didàctica de lŽoboé té el seu primer representant significatiu a Espanya en la figura de lŽoboista Enrique Marzo i Feo (1819-ca. 1895). La publicació, al 1870, del seu mètode per a oboé significa el primer intent, per part dŽun autor espanyol, de sintetitzar en un manual els coneixements instructius necessaris per a adquirir una tècnica instrumental professional per a oboé correcta i eficaç que permeta controlar tots els aspectes tècnics; necessaris per a la interpretació musical amb els distints ssitemas dŽoboé en ús al nostre país.

CONTENIDO:

I. Mètodes i tractats específics per a oboé a Espanya
- Consideracions prèvies
- Antecedents didàctics
- L'obra de Minguet i Irol
- Aportaciones de Pedro Soler a la didàctica de l'oboé a Espanya
- Taula del nou sistema d'oboé amb anells mòbils de Pedro Soler
- Trancripció de la Taula de digitació de Pedro Soler

II. Mèthode d'oboé progressiu i complet amb nocions de corn anglés d'Enrique Marzo (1870)
- Consideracions generals
- Biografía crítica

III. Transcripció i anàlisi de l'obra
- Dedicatòria del mètode
- Informe de l'Escola Nacional de Música
- Transcripció de la ressenya històrica
- Estructura del mètode
- Registre de l'oboé
- De la canya
- Postura adoptada en la subjecció de l'instrument
- Posició del cos
- L'embocadura
- La respiració
- Emissió del so
- Tècnica d'estudi
- Sistemes d'oboé en ús
- Taules de digitació
- Part pràctica
- Del trinat
- Escales
- Mode menor
- Del corn anglés
- Exemples musicals amb el corn anglés

IV. Consideracions finals
- Particularitats que presenta el mèthode d'Enrique Marzo respecte de l'ensenyament de l'oboé a Espanya

V. Bibliografía